Quan estudiem el català hem d'entendre que…

1. Oralitat i escriptura són competències lingüístiques diferents.

El parlar i l’escriure es diferencien tot ple. Aquell *coneixe’l que se sol dir quan parlem, normativament, és un«conèixer-lo» escrit.

2. Allò que s’ha dit tota la vida no necessàriament ha de ser normatiu.

No em discutireu que la pronúncia de *fagi (del verb FER, present de subjuntiu) és més plaent que no pas la del «faci» normatiu, oi?

3. La llengua és viva i el que és agramatical avui pot acceptar-se normativament demà.

«Botiga» i «tenda» són paraules sinònimes, sense anar més lluny.

4. Una cosa és la normativa i l’altra el parlar espontani (del carrer).

Truca-li, així que puguis! (normativa)

*Truca’l, així que puguis! (parlar espontani)

5. En definitiva, cal ser tafaner lingüísticament parlant!

(* Vol dir agramatical, que no compleix amb la gramàtica.)

Three, two, one... GO!

Sí, sembla que això va de debò. He decidit reprendre l'anglès! Després d'anys i anys de ser víctima de pèssims mètodes autòctons d'ensenyament-aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera (parlo de l'escolarització obligatòria), he decidit reprendre l'idioma de totes totes. Per gota que pugui, intentaré fornir de material la pestanya que porta per títol 'L'anglès i jo', perquè en feu el mateix bon ús que intentaré fer-ne jo. A treballar!

Gli usi di PROPRIO

Carissimi studenti,
Gli usi di PROPRIO sono proprio tanti!
Qui sotto vi do quello che dicono in riferimento a questo aggettivo nello Zingarelli Interattivo (un dizionario della lingua italiana).
Buon lavoro!

proprio
A agg.
1 Che è strettamente inerente e appartenente a qc. o a q.c., che non è comune ad altri: il linguaggio è proprio dell'uomo; vino di produzione propria; SIN. Caratteristico, tipico.
2 Anteposto a un s. ha valore possessivo: la propria famiglia; il proprio corpo  Rafforza un agg. poss.: l'ho sentito con le mie proprie orecchie.
3 (ling.) Senso proprio, di parole, frasi e sim., non estensivo né figurato  (gramm.) Detto di nome che si riferisce soltanto a un essere o a una cosa presi in particolare (es. Giovanni, Roma); CONTR. Comune.
4 Che esprime con esattezza quello che è nelle intenzioni di chi parla o scrive: usare un linguaggio proprio; CONTR. Improprio.
5 Adatto, decoroso, conveniente: vestito proprio.
B agg. poss. di 3a pers. sing. e pl.
Indica peculiarità, appartenenza, possesso, esclusivi del sogg., e sostituisce ‘suo’ e ‘loro’ di preferenza quando il sogg. è un pron. indef., sempre quando è usato in proposizione impers.: Luigi ama il proprio padre; ognuno è padrone in casa propria; bisogna curare la propria salute.
C avv.
1 Precisamente, per l'appunto: i fatti si svolsero proprio così  Veramente, davvero: ora sto proprio bene!
2 Affatto: non ne ho proprio voglia.
D s. m. solo sing.
Ciò che appartiene strettamente a una persona: avere del proprio; rimetterci del proprio  Loc. avv. in proprio, di proprietà personale: avere terreno in proprio; (est.) per conto proprio: avere un negozio in proprio; (fig.) personalmente: rispondere in proprio di q.c.

També em podeu trobar al Twitter!

Per a qualsevol consulta que tingueu, escriviu-me @irenevives

Estudiar alemany

Hallo! D'aquí a pocs dies començaré un primer nivell d'alemany a l'EOI del Maresme, un curs intensiu de 4 hores diàries durant, aproximadament, un mes. És un curs d'aquells intensius que tant m'agraden.
M'encanta comunicar-me en altres idiomes i aprendre alemany és tot un repte per a mi. Així que conegui diccionaris i gramàtiques en línia us convidaré a conèixer-los mitjançant la publicació dels enllaços al marge dret d'aquest bloc, per si són del vostre interès.

L'occità i jo

Fa uns mesos vaig començar un dels cursos en línia d'occità, de nivell bàsic, que ofereix el Cercle d'Agermanament Occitano Català (CAOC). Per a tots aquells que estigueu interessats a conèixer una mica més d'aquesta llengua tan rica us adjunto en una de les pestanyes una sèrie d'enllaços que de ben segur us seran d'utilitat. Bon trabalh !

Torno a estar activa!

Fa temps que no escric una entrada al bloc, però això no vol dir pas que no tafanegi per la xarxa i, a resultes d'això, em posi al dia de les darreres novetats relacionades, sobretot, amb la llengua, cosa que em fascina. Avui he descobert dues coses.
Aquest migdia, al TN Comarques de TV3, he sabut d'un grup contemporani que canta a ritme d'havaneres. Són Els Cremats. La seva música m'ha encuriosit i, per això, he afegit l'enllaç del seu Web al meu bloc, a l'apartat de música.
D'altra banda, dels del Llull, he descobert el Poetàrium, una bona eina per treballar el català com a segona llengua a partir del gènere poètic. En aquesta pàgina observem com els autors són agrupats segons les èpoques a les quals pertanyen i com la presentació d'aquests ve donada per una entrevista, seguidament complementada per recitats poètics d'ells mateixos.
Espero que aquests enllaços siguin del vostre interès!