1. Oralitat i escriptura són competències lingüístiques
diferents.
El parlar
i l’escriure es diferencien tot ple. Aquell *coneixe’l que se sol dir quan
parlem, normativament, és un«conèixer-lo» escrit.
2. Allò que s’ha dit tota la vida no
necessàriament ha de ser normatiu.
No em
discutireu que la pronúncia de *fagi (del verb FER, present de subjuntiu) és
més plaent que no pas la del «faci» normatiu, oi?
3. La llengua és viva i el que és agramatical
avui pot acceptar-se normativament demà.
«Botiga» i «tenda» són
paraules sinònimes, sense anar més lluny.
4. Una cosa és la normativa i l’altra el
parlar espontani (del carrer).
Truca-li, així que puguis! (normativa)
*Truca’l, així que puguis! (parlar espontani)
5. En definitiva, cal ser tafaner
lingüísticament parlant!
(* Vol
dir agramatical, que no compleix amb la gramàtica.)
Entrades
